Conferència Ana del Barrio

CONFERÈNCIA ANA DEL BARRIO

El que he pogut treure d’aquesta conferència.
Ana del Barrio Saiz és psicòloga especialista en l’atenció a primera infància, amb nens de 0 a 6 anys

L’ Ana del Barrio va presentar en un power point el projecte que va estar elaborant. El primer de tot era el perquè d’aquest projecte, per quina o quines raons es feia l’ investigació. Aquestes són algunes de les preguntes inicials:

- Com podem crear espais per al diàleg en els equips i amb respecte a la diversitat?
- Com podem crear una comunitat d’aprenentatge crític a Educació Infantil?
- Com podem refermar la comprensió i mètodes de cooperació amb pares i mares amb diversitat lingüística i cultural?

Per tal de portar a terme el projecte de formació en recerca-acció es va treballar amb quatre centres d’Educació Infantil, és a dir, cooperant amb 4 equips d’educadors titulats a més de equips de gestió mitjana i alta i de personal pedagògic.

Per crear una comunitat d’aprenentatge crític hem de saber que:

- Tothom és competent per a la reflexió i capaç de participar
- Tothom és responsable del procés d’aprenentatge
- Tothom és aprenent i mestre


I hem de tenir en compte tres aspectes clau:
* Reflexió: individual i en equip
* Reflexió crítica
* Procés d’aprenentatge en tots els nivells d’institució

Nivell 1
Reflexió crítica: hem d’aprendre a qüestionar i fer preguntes crítiques.
Nivell 2
Diàleg: el diàleg entre dos grups amb diferents opinions.
Nivell 3
Veritat i coneixement: hem de ser conscients de la nostra ignorància i renunciar a la idea que som els portadors exclusius de la veritat i el coneixement.

Marc teòric
- Reflexió bàsica
No és important el que fem sinó qui som. Hem de preguntar-nos a nosaltres mateixos. Com treballo? Que és el que vull fer?

- Comunitat d’aprenentatge crític
Persones amatents a treballar amb la resta, que es qüestionin el perquè i
orientats a canvis d’orientació social.

Com podem crear espai per al diàleg? Mitjançant 8 instruments d’aprenentatge

- Valorant el professional i les seves qualitats essencials
- Ajustant els objectius personals amb els professionals
- Reflexionant sobre –El que es pensa
- El que es sent
- El que es fa
Fomentant i recolzant...
- El pensament contextual
- La cooperació amb col•laboradors professionals crítics
- El desenvolupament d’un acord/contracte de comunitat d’aprenentatge
- Mitjançant la documentació
- Fent-se preguntes crítiques

Encara que estava presentant el projecte en el que va treballar els dos últims anys, va reconèixer que queden moltes preguntes per contestar. Però com tot projecte d’investigació, té uns resultats:

- Més energia, entusiasme i seguretat en centres d’Educació Infantil
- Reconeixem que tothom és competent
- Reconeixem que existeix una interdependència entre tots els nivells d’organització d’Educació Infantil!
- Creix el compromís dels professionals d’Educació Infantil
- Inici de la reflexió crítica
- Més consciència de context i diversitat de valors
- Més cooperació amb col•laborador/company professional crític
- Aprenentatge en equip i relacions col•laboratives

I per últim va deixar com a reptes per seguir treballant el lloc que ocupa la reflexió i la manca de temps per millorar la qualitat a les escoles d’Educació Infantil.


APUNTS

Estratègies comunicatives

Aspectes positius

- Va començar la conferencia amb uns bons exemples de la seva vida per a captar l’atenció del públic.
- Va respondre les preguntes bàsiques: perquè, què, a qui i com, es a dir, descriure, començar a explicar, interpretar i justificar.
- Exposa a la introducció les idees principals del discurs.
- Actitud positiva.
- Segura de si mateixa
- Va demostrar que sabia del que estava parlant.
- L’espai era l’apropiat


Aspectes negatius

- Parlava fluix i una mica ràpid.
- Va abusar de la paraula col•lega com a “coletilla”.
- Jugava amb les ulleres i feia que es desvies l’atenció del que estava dient.
- No va aprofitar tot l’espai que tenia per moure’s.
- No contestava ben bé el qui li preguntaven.
- Pel que fa l’ambient li faltava una mica d’iluminació i hi havia un soroll constant.

Seminari 3/11/2009

Debat (Notícies)

Per la classe de dimarts 3, vam haver de portar un recull de notícies i vam fer un debat amb alguns dels temes.

El primer tema que va sortir va ser el de la Silvia que tractava del tema lingüístic, on vam estar debatint si el català havia o no ser una llengua curricular. Seguidament, Mariona, va treure el tema del calendari i vam estar debatint el tema de: començar abans el curs escolar, la setmana de vacances al febrer, la setmana intensiva al juny, les inscripcions escolars que comencen abans i que els mestres s'han de possar a la feina abans. En aquesta notícia la Pia ens va dis que estem en una etapa canviant que les coses es poden canviar i que hem de lluitar per els canvis.
Després, Georgina va començar amb el tema de: "canvi de nom. Vacances de Nadal o d'hivern". Aquest tema va ser bastant delicat ja que el Nadal es una data molt assenyalada pe els petits i treure-la seria com treure-li una gominola a un nen petit i per tant vam estar debatint si era o no necessari i perquè ho feien. I finalment la Sandra va treure el tema de "classe obligatoria fins els 18" i vam estar debatint que si els hi propossessin alguna cosa que els hi agradés tot canviaria.


Personalment penso que la societat està en un canvi constant i que ens hem d'adaptar per a poder seguir el ritme de la societat.


Fins aquí va arribar la classe de dimarts. Fins aviat.

Apunts (Relació entre cos i ment, Educare i Educere, La motricitat.)

RELACIÓ ENTRE COS I MENT

L’objecte d’estudi de l’educació física es centra en el cos i el moviment.
Hem fet una anàlisi de les manifestacions del cos i el moviment de la pel•lícula: “Quiero ser como Beckham”.
Hi ha tres tipus de basants:
- Basant objectiva: ens indica un cos mecànic o somàtic que genera moviment mecànic.
- Basant subjectiva: podem dir que el cos no tan sols és un tros de “carn”, sinó que és un cos pensant, quelcom sentimental. Va lligada amb la decisió motriu, és a dir, amb el que hem esmentat abans, el cos pensant, lògica-motriu i el moviment pensat.
- Basant social: els discursos socials pesen molt avui en dia. Depèn de l’època i la situació tan social com cultural. Hi ha una visió crítica del moviment, és a dir, el moviment de noi i de noia està molt diferenciats i hauríem d’intentar que no fos així. S’hauria de fer una mica de tot tan pels nois com per les noies en quan a activitats motrius.
Per tant, l’educació física és aquella àrea de coneixement del nen d’una forma integral (física, social, objectiva, ...), és a dir , que tingui una funció motriu a través de moviments.
En educació física, parlem de totes les vessants de la persona. L’educació física és una àrea de coneixement que educa al nen a través del moviment.

EDUCARE I EDUCERE


L’home és la única espècie que té l’acte de consciència:
- Animals: “ser” (només poden ser)
- Home: “ser”, “poder ser”, haver de ser” (és més complex ja que tenim consciència).

L’educació comença des de què un neix. L’educació no és quelcom genètic, sinó què nosaltres anem passant el què sabem de generació a generació.

Etimològicament els grecs distingien entre:
Educare que faria referència a la transmissió del coneixement (de fora cap endintre -0 a 5 anys-).
Educere que es referien en el procés educatiu a partir de la promoció personal, en tenir capacitat de raonar i entendre (de dins cap enfora)


En l’home no tan sols fa referència al Educare sinó que li recau més l’Educere. Amb l’Educere es treballa la consciència del nen, el propi raonament.

S’hauria de reduir l’Educare i reforçar més l’Educere.
0-3: portar a terme l’Educare.
3-6: portar a terme l’Educere.

En aquest cas entenem l’educació física com l’Educere i la gimnàstica com l’Educare.


Abans es deia que es feia gimnàstica ja que era saludable. Era quelcom físic i orgànic. En canvi l’educació física es basa més en entendre la persona en la part cognitiva, emocional, social, físic i orgànic.

En la part física i orgànica s’aconsegueix elevar la part cognitiva i emocional.
La part social es treballa a parit de racons i activitats en grup amb un espai en la qual els nens es poden moure.

Nosaltres en centrarem en l’Educere.

Històricament la psicomotricitat va ajudar a evolucionar i endinsar-nos cap a l’Educere (Educació Física).


LA MOTRICITAT

Elements que component la motricitat humana

Les accions motrius han de tenir dos fonaments bàsics que són:
- La capacitat preceptiu-motriu
- La capacitat condicional

Quan parlem de capacitat ens referim a allò que és innat. Quelcom innat tindrà un pes específic motriu.

Sobre aquests fonaments hi ha unes habilitats motrius bàsiques, és a dir, els moviments (tot allò relacionat amb els desplaçaments, salts, girs, ...) i específica.

Quan diem habilitat estem parlant dels moviments més especialitzats, és a dir, aquells que s’han d’aprendre (cordar la bata o cordar-se els cordills de les bambes).
Per tant, l’habilitat s’aprèn, no és innata. I les capacitats són innates.

Capacitats perceptiu-motriu

És una de les més importants.

És la percepció d’ell mateix i la percepció de l’espai: el nen ha de conèixer el medi que l’envolta i les seves possibilitats per tal què pugui desenvolupar els diferents tipus de moviments.
Avui en dia les capacitats preceptives, motrius i emocionals estan una mica distorsionat en els infants.
El nen/a ha de saber desenvolupar les següents capacitats:
Percepció d’ell mateix:
- Equilibri
- Capacitat Kinestèsica
- Respiració
- Relaxació
- Lateralitat
- Control tònic
Percepció de l’entorn
- Organització de l’espai
- Organització del temps (ritme)
-Lateralitat

Lateralitat

És aquell segment hàbil o dominant d’una persona, és a dir, allò què és més còmode com ara fer servir la mà dreta o esquerra per llançar una pilota. És el tenir més facilitat de fer moviments o altra que estan controlats pels hemisferis cerebrals.
A partir de 3 anys ja es pot veure el segments hàbil del nen/a.

La fase de la localització es dóna de 0 a 3 anys i a partir d’aquí arriba la fixació, el desenvolupament i la independència del segment. La localització i la fixació és quelcom natural, però la part del desenvolupament i la independència del segment són quelcom d’aprenentatge.

Hi ha infants que tenen lateralitat creuada. Aquests estan a la fase entre la fixació i el desenvolupament.

Seminari 29/10/2009

El passat dijous 29, al seminari vam estar parlant dels sorolls que haviem escoltat des de que sortíem de casa fins que arribavem a la universitat, i alguna de les aportacions van ser: "la música dels altres, els badalls, el NO ocells fins arribar a la universitat..." I al finalitzar, vam classificar els sons: Artificials/Naturals, Agradables/ Molestos.

Seguidament vam fer el comentari de l'activitat que havíem de portar feta que era portar un article d'una revista infantil i parlar-ne d'ell.

La Marta va parlar de "canvis i noves estructures.” Estris (2009), núm. 169, p. 8-9.

Aquest article ens parla de les noves estructures familiars . I la importància que té la família per als joves. Actualment, la mare s’ha incorporat al treball amb la qual cosa, nombrosos cops la mare no pot està a casa amb el nen ajudant-lo a fer els deures. Actualment, les famílies han de compaginar la vida laboral amb la vida familiar.

La Raquel va seleccionar:” Primers passos a l’espai nadó.” Guix infantil (2009), núm. 51.


Aquest article ens parla de que molts cops, els pares tenen pressa en que el seu nen gategi i que si no gateja es preocupen perquè pensen que el nen no s’està desenvolupant bé. I aquí vam comentar que no tots els nens son igual, que cada nen té la seva edat per fer-ho. També ens parla del que és l’espai nadó. Aquest espai es un espai familiar, on van les famílies amb els seus nadons per aprendre coses i a relacionar-se amb altres famílies.

La Georgina, va seleccionar l’article: “ petons i queixalades”. Infància(2009), núm. 170.


Aquest article, ens explica com els nens expressen els seus sentiments amb els petons i les queixalades. Els petons els fan quan els hi agrades o estan agust amb tu, o alguna cosa els hi agrada. Per altre costat, les queixalades te les fan quan alguna cosa no els hi ha agradat, com a signe d'alarma.


Soraya ens va parlar de: “ el problema no és el ràtio sinó la falta de un auxiliar” Escuela en acción (2009), núm. 10.633.


Aquest article, és tracta d’una entrevista al president de l’associació mundial de educadors infantils. Aquesta associació serveix de punt de trobada entre educadors i investigadors. Va parlar dels valors que s'han d'introduïr a educació infantil, del curriculim transversal... i finalment, fa una menció al Ràtio i ens diu que a Anglaterra tenen 3 nens per aula ( nens de 0 a 3 anys).


Elisa va parlar de l'article: “ Conversar amb els infants”Guix infantil( 2009) núm.51, p.15-19


Aquest article, ens parla sobre les competències comunicatives dels mestres. Ens dona exemple com és el cas de Finlàndia on en les entrevistes de treball et fan una prova i si no ets competent et fan fora. La comunicació a l’aula es fonamental.

Finalment, vam acabar la sessió parlant de l'article de la Mercè.” On és la Paula?.” El guix infantil(2008) núm. 41, p. 14-17.


Aquest article ens parlava com una professora d’una escola d’Esparraguera, a partir del Viatge que fa la Paula a Uruguai, els nens aprenen moltes coses. A situar Uruguai al mapa i veure la distancia que ha recorregut la Paula. Posteriorment, fan una videoconferència amb la Paula i veuen que la Paula va amb roba d’estiu i que ells van amb rova d’hivern. La professora els hi explica que allà ara es estiu per que les estacions de l’any no són iguals que aquí. També estudien la diferencia horària. Quan arriba la paula se sent protagonista, ja que mai ho havia sentit, i ho possa tot en comú.


En la meva opinió, hauríem de fullejar més les revistes educatives ja que ens adonem de moltes coses i descobrim notícies interessants del dia a dia.

Pràctica GIMP

El GIMP és un programa d'edició d'imatges digitals. És un programa lliure i gratuït.

Seguidament us exposo la meva pràctica.

La imatge original de la qual parteix el meu treball és:

En primer lloc haviem de tallar una part de la imatge original utilitzant l'eina de retall (cutter).

En segon lloc havíem de reduir el nombre de píxels de la imatge. Amb això, aconseguim que la imatge pesi menys i que ocupi menys espai en la memòria.

Finalment la tercera pràctica consistirà en eliminar un element de la imatge, utilitzant l'eina de clonar (tampó). En aquest cas jo he esborrat a la dona que estava en un primer pla de la imatge.

Espero que us hagi agradat la meva pràctica, fins aviat.

Seminari 27/10/2009

La classe del dimarts 27 la vam començar fent un joc de claus on la Pia va agafar les notres claus de casa i les va possar en una bossa totes juntes i les va anar treient d'una en una i sense que nosaltres les veiéssim les feia sonar i haviem d'endivinar si eren o no les nostres claus.
Després ens va explicar una activitat que haviem de fer per el Dijous, en la que havíem d'escoltar tots els sons que ens envoltaven des de que sortíem de casa fins que arribavem a la universitat, i els comentaríem.
I finalment, vam fer el comentari del treball del llibre Educació i vida quotidiana i la Pia ens va explicar com s'ha d'entregar un treball, ens va donar les pautes de com hem de citar a un autor, com hem d'escriure la bibliografia, la referència bibliogràfica i com s'han de paginar els treballs.

Ens veiem en la pròxima publicació.

INICIACIÓ MUSICAL EN ELS NENS

Si ens parem a observar, veiem que quasi bé tots els sorolls que escoltem durant el dia són com instruments musicals com per exemple: la pluja, el vent, els trons, els ocells cantant...I els nens és així com comencen a diferenciar i a adquirir coneixements amb els sorolls.

La música s’està introduint en el preescolar ja que ajuda molt en el desenvolupament intel·lectual, auditiu, sensorial, vocal i motriu del nen.

La música és fonamental en la primera etapa del nen, ja que comença a expressar-se d’altra forma i n’és capaç d’integrar-se en la societat. La música, té el do d’apropar-se a les persones. El nen que està en contacte amb la música aprèn a conviure millor amb els altres nens, establint una conversació més harmoniosa. Amb aquesta edat, la música els hi agrada molt.

La música porta tranquil·litat al nen. Si la mare escolta música durant l’embaràs de forma repetida, el nadó la recorda després de néixer i es tranquil·litza amb ella si l’escolta.

L’etapa d’alfabetització del nen es veu millor desenvolupada amb la música, ja que a través de les cançons infantils, en les quals les síl·labes son rimades i repetitives, i acompanyades de gestos que es fan al cantar, el nen millora la seva forma de parlar i d’entendre el significat de cada paraula.

Per poder ampliar la meva informació, m'enllaçaré amb el bloc de Laia Nieves que conté uns vídeos molt interessants