Apunts (Relació entre cos i ment, Educare i Educere, La motricitat.)

RELACIÓ ENTRE COS I MENT

L’objecte d’estudi de l’educació física es centra en el cos i el moviment.
Hem fet una anàlisi de les manifestacions del cos i el moviment de la pel•lícula: “Quiero ser como Beckham”.
Hi ha tres tipus de basants:
- Basant objectiva: ens indica un cos mecànic o somàtic que genera moviment mecànic.
- Basant subjectiva: podem dir que el cos no tan sols és un tros de “carn”, sinó que és un cos pensant, quelcom sentimental. Va lligada amb la decisió motriu, és a dir, amb el que hem esmentat abans, el cos pensant, lògica-motriu i el moviment pensat.
- Basant social: els discursos socials pesen molt avui en dia. Depèn de l’època i la situació tan social com cultural. Hi ha una visió crítica del moviment, és a dir, el moviment de noi i de noia està molt diferenciats i hauríem d’intentar que no fos així. S’hauria de fer una mica de tot tan pels nois com per les noies en quan a activitats motrius.
Per tant, l’educació física és aquella àrea de coneixement del nen d’una forma integral (física, social, objectiva, ...), és a dir , que tingui una funció motriu a través de moviments.
En educació física, parlem de totes les vessants de la persona. L’educació física és una àrea de coneixement que educa al nen a través del moviment.

EDUCARE I EDUCERE


L’home és la única espècie que té l’acte de consciència:
- Animals: “ser” (només poden ser)
- Home: “ser”, “poder ser”, haver de ser” (és més complex ja que tenim consciència).

L’educació comença des de què un neix. L’educació no és quelcom genètic, sinó què nosaltres anem passant el què sabem de generació a generació.

Etimològicament els grecs distingien entre:
Educare que faria referència a la transmissió del coneixement (de fora cap endintre -0 a 5 anys-).
Educere que es referien en el procés educatiu a partir de la promoció personal, en tenir capacitat de raonar i entendre (de dins cap enfora)


En l’home no tan sols fa referència al Educare sinó que li recau més l’Educere. Amb l’Educere es treballa la consciència del nen, el propi raonament.

S’hauria de reduir l’Educare i reforçar més l’Educere.
0-3: portar a terme l’Educare.
3-6: portar a terme l’Educere.

En aquest cas entenem l’educació física com l’Educere i la gimnàstica com l’Educare.


Abans es deia que es feia gimnàstica ja que era saludable. Era quelcom físic i orgànic. En canvi l’educació física es basa més en entendre la persona en la part cognitiva, emocional, social, físic i orgànic.

En la part física i orgànica s’aconsegueix elevar la part cognitiva i emocional.
La part social es treballa a parit de racons i activitats en grup amb un espai en la qual els nens es poden moure.

Nosaltres en centrarem en l’Educere.

Històricament la psicomotricitat va ajudar a evolucionar i endinsar-nos cap a l’Educere (Educació Física).


LA MOTRICITAT

Elements que component la motricitat humana

Les accions motrius han de tenir dos fonaments bàsics que són:
- La capacitat preceptiu-motriu
- La capacitat condicional

Quan parlem de capacitat ens referim a allò que és innat. Quelcom innat tindrà un pes específic motriu.

Sobre aquests fonaments hi ha unes habilitats motrius bàsiques, és a dir, els moviments (tot allò relacionat amb els desplaçaments, salts, girs, ...) i específica.

Quan diem habilitat estem parlant dels moviments més especialitzats, és a dir, aquells que s’han d’aprendre (cordar la bata o cordar-se els cordills de les bambes).
Per tant, l’habilitat s’aprèn, no és innata. I les capacitats són innates.

Capacitats perceptiu-motriu

És una de les més importants.

És la percepció d’ell mateix i la percepció de l’espai: el nen ha de conèixer el medi que l’envolta i les seves possibilitats per tal què pugui desenvolupar els diferents tipus de moviments.
Avui en dia les capacitats preceptives, motrius i emocionals estan una mica distorsionat en els infants.
El nen/a ha de saber desenvolupar les següents capacitats:
Percepció d’ell mateix:
- Equilibri
- Capacitat Kinestèsica
- Respiració
- Relaxació
- Lateralitat
- Control tònic
Percepció de l’entorn
- Organització de l’espai
- Organització del temps (ritme)
-Lateralitat

Lateralitat

És aquell segment hàbil o dominant d’una persona, és a dir, allò què és més còmode com ara fer servir la mà dreta o esquerra per llançar una pilota. És el tenir més facilitat de fer moviments o altra que estan controlats pels hemisferis cerebrals.
A partir de 3 anys ja es pot veure el segments hàbil del nen/a.

La fase de la localització es dóna de 0 a 3 anys i a partir d’aquí arriba la fixació, el desenvolupament i la independència del segment. La localització i la fixació és quelcom natural, però la part del desenvolupament i la independència del segment són quelcom d’aprenentatge.

Hi ha infants que tenen lateralitat creuada. Aquests estan a la fase entre la fixació i el desenvolupament.