Conferència Ana del Barrio

CONFERÈNCIA ANA DEL BARRIO

El que he pogut treure d’aquesta conferència.
Ana del Barrio Saiz és psicòloga especialista en l’atenció a primera infància, amb nens de 0 a 6 anys

L’ Ana del Barrio va presentar en un power point el projecte que va estar elaborant. El primer de tot era el perquè d’aquest projecte, per quina o quines raons es feia l’ investigació. Aquestes són algunes de les preguntes inicials:

- Com podem crear espais per al diàleg en els equips i amb respecte a la diversitat?
- Com podem crear una comunitat d’aprenentatge crític a Educació Infantil?
- Com podem refermar la comprensió i mètodes de cooperació amb pares i mares amb diversitat lingüística i cultural?

Per tal de portar a terme el projecte de formació en recerca-acció es va treballar amb quatre centres d’Educació Infantil, és a dir, cooperant amb 4 equips d’educadors titulats a més de equips de gestió mitjana i alta i de personal pedagògic.

Per crear una comunitat d’aprenentatge crític hem de saber que:

- Tothom és competent per a la reflexió i capaç de participar
- Tothom és responsable del procés d’aprenentatge
- Tothom és aprenent i mestre


I hem de tenir en compte tres aspectes clau:
* Reflexió: individual i en equip
* Reflexió crítica
* Procés d’aprenentatge en tots els nivells d’institució

Nivell 1
Reflexió crítica: hem d’aprendre a qüestionar i fer preguntes crítiques.
Nivell 2
Diàleg: el diàleg entre dos grups amb diferents opinions.
Nivell 3
Veritat i coneixement: hem de ser conscients de la nostra ignorància i renunciar a la idea que som els portadors exclusius de la veritat i el coneixement.

Marc teòric
- Reflexió bàsica
No és important el que fem sinó qui som. Hem de preguntar-nos a nosaltres mateixos. Com treballo? Que és el que vull fer?

- Comunitat d’aprenentatge crític
Persones amatents a treballar amb la resta, que es qüestionin el perquè i
orientats a canvis d’orientació social.

Com podem crear espai per al diàleg? Mitjançant 8 instruments d’aprenentatge

- Valorant el professional i les seves qualitats essencials
- Ajustant els objectius personals amb els professionals
- Reflexionant sobre –El que es pensa
- El que es sent
- El que es fa
Fomentant i recolzant...
- El pensament contextual
- La cooperació amb col•laboradors professionals crítics
- El desenvolupament d’un acord/contracte de comunitat d’aprenentatge
- Mitjançant la documentació
- Fent-se preguntes crítiques

Encara que estava presentant el projecte en el que va treballar els dos últims anys, va reconèixer que queden moltes preguntes per contestar. Però com tot projecte d’investigació, té uns resultats:

- Més energia, entusiasme i seguretat en centres d’Educació Infantil
- Reconeixem que tothom és competent
- Reconeixem que existeix una interdependència entre tots els nivells d’organització d’Educació Infantil!
- Creix el compromís dels professionals d’Educació Infantil
- Inici de la reflexió crítica
- Més consciència de context i diversitat de valors
- Més cooperació amb col•laborador/company professional crític
- Aprenentatge en equip i relacions col•laboratives

I per últim va deixar com a reptes per seguir treballant el lloc que ocupa la reflexió i la manca de temps per millorar la qualitat a les escoles d’Educació Infantil.


APUNTS

Estratègies comunicatives

Aspectes positius

- Va començar la conferencia amb uns bons exemples de la seva vida per a captar l’atenció del públic.
- Va respondre les preguntes bàsiques: perquè, què, a qui i com, es a dir, descriure, començar a explicar, interpretar i justificar.
- Exposa a la introducció les idees principals del discurs.
- Actitud positiva.
- Segura de si mateixa
- Va demostrar que sabia del que estava parlant.
- L’espai era l’apropiat


Aspectes negatius

- Parlava fluix i una mica ràpid.
- Va abusar de la paraula col•lega com a “coletilla”.
- Jugava amb les ulleres i feia que es desvies l’atenció del que estava dient.
- No va aprofitar tot l’espai que tenia per moure’s.
- No contestava ben bé el qui li preguntaven.
- Pel que fa l’ambient li faltava una mica d’iluminació i hi havia un soroll constant.

Apunts (Relació entre cos i ment, Educare i Educere, La motricitat.)

RELACIÓ ENTRE COS I MENT

L’objecte d’estudi de l’educació física es centra en el cos i el moviment.
Hem fet una anàlisi de les manifestacions del cos i el moviment de la pel•lícula: “Quiero ser como Beckham”.
Hi ha tres tipus de basants:
- Basant objectiva: ens indica un cos mecànic o somàtic que genera moviment mecànic.
- Basant subjectiva: podem dir que el cos no tan sols és un tros de “carn”, sinó que és un cos pensant, quelcom sentimental. Va lligada amb la decisió motriu, és a dir, amb el que hem esmentat abans, el cos pensant, lògica-motriu i el moviment pensat.
- Basant social: els discursos socials pesen molt avui en dia. Depèn de l’època i la situació tan social com cultural. Hi ha una visió crítica del moviment, és a dir, el moviment de noi i de noia està molt diferenciats i hauríem d’intentar que no fos així. S’hauria de fer una mica de tot tan pels nois com per les noies en quan a activitats motrius.
Per tant, l’educació física és aquella àrea de coneixement del nen d’una forma integral (física, social, objectiva, ...), és a dir , que tingui una funció motriu a través de moviments.
En educació física, parlem de totes les vessants de la persona. L’educació física és una àrea de coneixement que educa al nen a través del moviment.

EDUCARE I EDUCERE


L’home és la única espècie que té l’acte de consciència:
- Animals: “ser” (només poden ser)
- Home: “ser”, “poder ser”, haver de ser” (és més complex ja que tenim consciència).

L’educació comença des de què un neix. L’educació no és quelcom genètic, sinó què nosaltres anem passant el què sabem de generació a generació.

Etimològicament els grecs distingien entre:
Educare que faria referència a la transmissió del coneixement (de fora cap endintre -0 a 5 anys-).
Educere que es referien en el procés educatiu a partir de la promoció personal, en tenir capacitat de raonar i entendre (de dins cap enfora)


En l’home no tan sols fa referència al Educare sinó que li recau més l’Educere. Amb l’Educere es treballa la consciència del nen, el propi raonament.

S’hauria de reduir l’Educare i reforçar més l’Educere.
0-3: portar a terme l’Educare.
3-6: portar a terme l’Educere.

En aquest cas entenem l’educació física com l’Educere i la gimnàstica com l’Educare.


Abans es deia que es feia gimnàstica ja que era saludable. Era quelcom físic i orgànic. En canvi l’educació física es basa més en entendre la persona en la part cognitiva, emocional, social, físic i orgànic.

En la part física i orgànica s’aconsegueix elevar la part cognitiva i emocional.
La part social es treballa a parit de racons i activitats en grup amb un espai en la qual els nens es poden moure.

Nosaltres en centrarem en l’Educere.

Històricament la psicomotricitat va ajudar a evolucionar i endinsar-nos cap a l’Educere (Educació Física).


LA MOTRICITAT

Elements que component la motricitat humana

Les accions motrius han de tenir dos fonaments bàsics que són:
- La capacitat preceptiu-motriu
- La capacitat condicional

Quan parlem de capacitat ens referim a allò que és innat. Quelcom innat tindrà un pes específic motriu.

Sobre aquests fonaments hi ha unes habilitats motrius bàsiques, és a dir, els moviments (tot allò relacionat amb els desplaçaments, salts, girs, ...) i específica.

Quan diem habilitat estem parlant dels moviments més especialitzats, és a dir, aquells que s’han d’aprendre (cordar la bata o cordar-se els cordills de les bambes).
Per tant, l’habilitat s’aprèn, no és innata. I les capacitats són innates.

Capacitats perceptiu-motriu

És una de les més importants.

És la percepció d’ell mateix i la percepció de l’espai: el nen ha de conèixer el medi que l’envolta i les seves possibilitats per tal què pugui desenvolupar els diferents tipus de moviments.
Avui en dia les capacitats preceptives, motrius i emocionals estan una mica distorsionat en els infants.
El nen/a ha de saber desenvolupar les següents capacitats:
Percepció d’ell mateix:
- Equilibri
- Capacitat Kinestèsica
- Respiració
- Relaxació
- Lateralitat
- Control tònic
Percepció de l’entorn
- Organització de l’espai
- Organització del temps (ritme)
-Lateralitat

Lateralitat

És aquell segment hàbil o dominant d’una persona, és a dir, allò què és més còmode com ara fer servir la mà dreta o esquerra per llançar una pilota. És el tenir més facilitat de fer moviments o altra que estan controlats pels hemisferis cerebrals.
A partir de 3 anys ja es pot veure el segments hàbil del nen/a.

La fase de la localització es dóna de 0 a 3 anys i a partir d’aquí arriba la fixació, el desenvolupament i la independència del segment. La localització i la fixació és quelcom natural, però la part del desenvolupament i la independència del segment són quelcom d’aprenentatge.

Hi ha infants que tenen lateralitat creuada. Aquests estan a la fase entre la fixació i el desenvolupament.

Wikipèdia

Què és la wikipedia?

wiki= Ràpid en hawaià.
Pèdia= educació en grec clàssic.

Wikipedia en anglès en català és viquipèdia.

Viquipèdia és una enciclopèdia lliure, elaborada en col•laboració amb alguns dels seus propis autors. Cada dia hi ha gent milloren la viquipèdia i s'enregistren en historials cada article i també a la pàgina de canvis recents.

Es va crear per primer cop la wikipedia al gener del 2000 per Jimmy Wales i Larry Sanger. No s'anomenava wikipedia sinó NUPEDIA on contenia articles d'una qualitat comparable a les grans enciclopèdies. Nupedia deixa de funcionar al 2003 i passa a anomenar-se Wikipedia. Aquesta té altres projectes germans.

Desde la wikipedia podem modificar, afegir i corretgir clicant-hi a Edita. Podem clicar la pestanya de vigilar i vigilem aquella pàgina, és a dir, quan algú la editi nosaltres clicarem a la llista de seguiments i ens apareixerà l'usuari del canvi amb l'hora, la data i la pàgina on s'ha realitzat el canvi, modificació o correcció.

La nostra labor és:
Si trobem alguna informació incorrecte a la wikipedia modificar-ho. Entre tots podem donar una bona informació per altres persones. Hem de col•laborar en aquesta tasca i aconseguir enllaçar la informació.

Temes idiomes al vikipèdia.
Des de la pàgina inicial a part de tenir diferents idiomes el contingut i les imatges són forces diferents. Això és riquesa cultural. Això és curiós, perquè fa que ens adonem de que la realitat és complexa, no hauríem de tenir mai una visió única de les coses per què això ens pot portar al totalitarisme.

Com es fa una entrada?

Si trobem una paraula de color vermell la seleccionem i cliquem a editar i ens apareixerà una pàgina on la part inferior sortirà el quadre on realitzarem l'entrada. També podem realitzar enllaços interns.

Wikis i Blocs

Què són els wikis?

Els wikis són una pàgina web on tu pots escriure i actualitzar el que altres usuaris han escrit. És una pàgina web que fins ara desconeixia per complet però la trobo molt útil, per exemple a l'hora de planificar un aniversari s'acostumen a enviar e-mails en cadena, la gent els edita i el reenvia però amb els wikis és molt més senzill. Amb aquest nou mètode que he descobert a classe no cal enviar e-mails, sinó que crees un pàgina web i tot el teu grup d'amics que participen amb l'aniversari pot anar escrivin i editant el que tu ja has publicat.
És una manera d'organitzar-se millor, no cal anar enviant e-mails editant-los i reenviant-los sinó que ara amb els wikis ho pots editar i guardar de manera que si un del teu grup entra a la pàgina web ja ho veurà actualitzat.
Un avantatge per als professors es que fent servir els wikis a l'hora que els seus alumnes facin treballs en grup és més fàcil fer el seguiment.

Què són els blocs? -
Els blocs són un mitja de comunicació que dona forma a les teves idees i pensaments i alhora els pots publicar. Les idees que publiques ho fas a traves d'entrades que queden ordenades de forma cronològica.


Què triem bloc o wiki?

Bloc ( contingut estàtic )

- entrades editades
- entrades amb entitats independents
- les entrades són textos autònoms
- cada nova entrada substitueix l'anterior
- ordre cronològic
- es poden fer comentaris
- es crear blogosfera
- bon ús per creacions personals

Wikis ( contingut dinàmic )

- contingut en constan revisió
- contingut en constan actualització
- és intemporal
- relació entre els usuaris segons la tasca d'edició
- no es poden posar comentaris
- bon ús per a creacions col•lectives

Navegadors i cercadors

FIREFOX

Serveix com a navegador.
- S'edifiquen menys virus.
- Pots obrir diverses pestanyes.
- Si vols el pots pagar
- Es fa en una comunitat de gent, no val diners (pot ser gratuït o no, en principi es lliure).

Com a eines molt útils d'aquest navegador tindríem:

- Diccionaris (eines -> complements -> Diccionari català)


- RSS (eines -> complements -> Canals, notícies i blogs)


- FoxTab (eines -> complements -> FoxTab; serveix per veure totes les pestanyes que tenim obertes en una mateixa pantalla)

GOOGLE

És un cercador que indexa tot el que troba dins el World Wide Web. Google de per sí no emmagatzema pàgines web sinó que ens redirecciona a pàgines web que contenen els paràmetres que busco.

Alguns consells útils per aprofitar al màxim les opcions d'aquest cercador són:

- Triar bé l'idioma -> Potser de vegades trobarem més informació en anglès que en català o en castellà.


- Afegir paraules que complementin la nostra cerca.


- Utilitzar les cometes ("....") si m'interessa que el cercador em busqui aquell conjunt de paraules de forma literal.


- Fer servir l'apartat d'Opcions per afinar la cerca. Exm: seleccionar el tamany, el tipus o el color en el cas que estigui buscant imatges.


- Utilitzar l'apartat de Cerca avançada per posar més restriccions a la meva cerca i guanyar temps.


- Fer ús del traductor de Google, que no només serveix per traduir un fragment de text sinó que a més ens permet traduir webs senceres (Eines -> selecciono el català, p.e. -> l'arrossego fins a la barra de l'explorador del Firefox). A partir d'aquest moment, només haig de clicar en aquesta opció per traduir la pàgina que estigui visitant en aquell moment al català.

Cas pràctic: Per on començaríem a buscar revistes educatives?

Algunes possibilitats serien XTEC, gencat, la web del Ministeri d'Educació o la web de la biblioteca de Blanquerna.

Alguns dels avantatges de buscar aquesta informació a la web de la biblioteca de Blanquerna en comptes de buscar-la directament al Google són que algú ha filtrat prèviament la informació i que en el cas que volguéssim consultar la revista original probablement la trobem a la biblioteca. És a dir, que estaríem trobant informació de qualitat, que es tracta d'un criteri de selecció molt important juntament amb la fiabilitat i l'adequació.



Un tema bàsic quan es busquen continguts al World Wide Web és el tema dels DRETS D'AUTOR. Si cerquem, p.e., imatges al Google, és probable que aquestes tinguin drets d'autor. No obstant, la sensació d'"estar robant" és menor quan la informació es troba en format digital perquè:

És un delicte que solem fer en la intimitat.


La informació és més fàcil de copiar (de fet, no existeix diferència entre còpia i original).


Hi ha diverses opcions per tal de respectar l'autoria dels continguts:

a) Citar l'autor.

b) Cercar la informació en una web especialitzada o en una web sobre fotografia (p.e.) i pagar per obtenir aquesta informació.

c) Si el text que es vol citar és curt, fer-ho entre cometes ("...") o treballar-ne la informació si és extens.

d) Enganxar directament el link a través d'un hipervincle (ja sigui hipertext o hipermèdia).

Una altra eina molt útil dels cercadors són els apartats d'Historial i Preferits. L'Historial emmagatzema les darrers pàgines que hem visitat; l'apartat de Preferits les que nosaltres hem volgut guardar. El problema és que tota aquesta informació queda registrada a l'ordinador que estem fent servir en aquell moment. Si volem tenir aquesta informació sempre disponible tenim diverses solucions:

Afegir-les a l'iGoogle.


Desar-les al nostre bloc personal

Llenguatge Plàstic

El nom de l’art a principis de s. XX

Aquí podeu trobar els apunts realitzats durant les dues classes de plàstica (teòriques). Espero que us siguin d'ajuda.

Art: allò que es veu (model acadèmic).
- La Real Acadèmia San Fernando deia el que era art i el que no (1752).
- Havia de ser una figura de 7 caps i ½ (proporció àuria), podia variar una mica.
- La representació de l’espai era a partir del punt de fuga i les línies d’horitzó.
• 1905 (Fauvisme): Es va fer la primera exposició (Saló de Tardor a París).
• 1905 (Expressionisme alemany): Va haver canvi de la concepció interna i de la interpretació.
•1907 (Cubisme): Importància de les figures geomètriques
• 1917-1919 (Duchamp): Va canviar la mentalitat en quan la concepció de l’artista i l’art (l’artista és el que pensa). Va modificar les obres per tal de burlar-se i riure.
L’escola: els noms que va rebre l’educació artística ens diferents anys
• 1857-1906 ("Dibuix i treballs manuals"):
- Els coneixements d’art associats als valors d’utilitat i funcionalitat. Formació d’artesans.
- L’aprenentatge artística confiat al dibuix de còpies (es premiava el dibuix copiat).
- “Els treballs manuals” (1880). L’art impulsat com a capacitat de realització d’objectes domèstics i decoratius.

* Valors: disciplina, domini, ordre, habilitats representatives.
• 1906-1039 (“Dibuix i treballs manuals”, L’Escola Nova):
- Difusió del dibuix amb model tridimensional i inicis de dibuix lliure (expressió del nen).
- Actitud estètica.
- Importància del coneixement de l’ofici. Influència del moviment de les Arts&Crafts- William Morris (tornen al treball medieval de les catedrals – funcional i únic-).

* Valors: el món interior de l’individu i la seva relació amb la natura es converteix en font d’inspiració i reflex de la visió de la realitat.
• 1939-1970 (“Dibuix i treballs manuals”, Aprenentatge eminent útil; Fi de la Guerra Civil Espanyola, guanya Franco):
- Suspensió de la coeducació. Estricte separació entre rols i sexes.
- Nou ordre social d’acord amb les idees del règim franquista.
- Còpies de làmines (retorn).
- Dibuix geomètric.
- Treballs manuals (es continua fent): a partir de passos que havien de seguir.
• 1970-1990 (“Expressió plàstica”):

L’art com a manifestació espontània. Repercussions a Espanya a partir de 1970.

- Importància del potencial humanitzador de l’art.
• Víctor Lowenfeld, 1947, diu:
• L’art com a auto expressió
•Espontaneïtat creativa
• Educació en llibertat

*Va començar a classificar i analitzar els dibuixos infantils: reflexió en l’expressió del nen.

Expressió : influència de V. Lowenfeld
Plàstica: no únicament s’ensenya dibuix. Els nens també aprendran pintura i volum (pedagogs francesos).

- Importància del material de rebuig (influència del món de l’art, els “objectes trobats”/Marcel Duchamp i altres.
- Importància de l’experimentació amb tècniques i materials (herència de l’escola de disseny Bauhaus).
• 1990-? (“Educació visual i plàstica”):
- L’art s’entén com a llenguatge visual ( Influències: Arheim, Dondis, Muhari, etc.):

• Importància de la lectura de la imatge (seria com un text) .
• Importància de l’art com a comunicació.
- Importància del procés d’aprenentatge (psicològic constructiva: Bruner).
“ No tot depèn de l’edat, també és de l’entorn”

*Valors a les aportacions o la cultura en el desenvolupament del individu. Importància de l’entorn.

Educació: versos abús del dibuix espontani
Visual:s’inclouen totes les imatges: TV, cinema, etc, arquitectura, publicitat, etc.
Plàstica: dibuix, pintura i volum (art clàssic).
Aspectes de l’aprenentatge artístic
Eisnen, Elliot:
- Aspecte productiu: desenvolupa les capacitats necessàries per crear formes artístiques.
- Aspecte crític: desenvolupa les capacitats per a la percepció.
- Aspecte cultural: desenvolupa la capacitat de comprendre l’art com fet cultural.
Bibliofrafia: “ Educació y cultura Visual” . Barcelona: Octaedro 2002 (pàg. 55-79)


“L’art comença quan els sentits tenen el primer contacte amb l’entorn i el nen reacciona davant les experiències sensorials” (Viktor Lowenfeld i Lombert Brittain).
Etapa de grafisme infantil (Viktor Lowenfeld i Lombert Brittain):
1. Etapa de gargot (2-4 anys)
• Gargot descontrolat (2-2.1/2 anys):
- Línies descontrolades
- Colors: dibuixen “espirals”
• Gargot controlat (2.1/2- 3.1/2):
- El nen desconeix el control visual sobre els traçats que realitzen.
- Pot tancar línies aconseguint formes rodones.
- Les línies seran cada cop més llargues i, a vegades, tractarà d’utilitzar diferents colors.
- Són capaços de dibuixar conceptes com ara el soroll, el fred, etc.
• Gargot amb nom (3.1/2-4 anys)
- Comencen a dibuixar conceptes com ara la pluja, però també el tren en forma de rodones (per exemple).

2. Etapa pre-esquemàtica (4-7 anys)
- Dibuixos de mans que surten del cap: apliquen el seu coneixement del cos.
- Representen humans, cases i arbres.
- Saben les parts del cos i situar-les, però a l’hora de dibuixar-les no dibuixen totes les parts. Ells agafen el que és essencial, el cap i el cos.
- Tenen creació conscient de la forma.
- Flexibilitat del nen: freqüents canvis en els conceptes:
- Figura humana: cap-gros
- Colors: no relacionen l’objecte amb els colors (arbre amb la copa vermella).
- Espai: no fan línies de terra (espai egocèntric), són dibuixos flotants. Ell és el centre del seu món.

3. Etapa esquemàtica (7-9 anys)
- Diem esquema al concepte al qual el nen arriba respecte d’un objecte. Després de molta experimentació el nen arriba a formar-se un concepte definit de l’home i del seu ambient.
- Hi ha exageracions amb els dibuixos com ara una ferida ( per tal d’explicar-ho), és a dir, fa els dibuixos segons les seves emocions (mare més gran, pare més petit, ...).
- Espai: fa línies de terra, és a dir, ordena l’espai. L’important és el públic. També dibuixa la línia del cel. Dibuixen amb raig X (a una casa es veuen els mobles, el bany, la cuina, l’habitació, etc.).
- Color: ja relaciona objecte i color.
- Dibuix a partir d’ Abatiment: per poder situar-ho tot bé s’hauria de plegar; exemple: carretera amb els arbres als costats o un estadi de futbol.
- Entre el cel i el terra no pinten, ja que representa l’aire i l’aire no té color.
- Fan pla-elevació: barregen dos punts de vista diferents (nen nedant i mestres al voltant)
*Motivació artística: nosaltres, acció i lloc.
4. Etapa de la colla (9-12 anys)
- El nen descobreix que és un membre més de la societat.
- S’adonen que tenen una independència social.
- Hi ha grups diferenciats de nens i nenes.
- Es comencen a pensar en termes socials, es tenen en compte les opinions dels altres.
- Figura humana: abans eren esquematitzades, ara comencen a dibuixar el cos com un tot (una mà dibuixat amb el 5 dits), també dibuixen molts detalls (cada persona té les seves característiques)
- Color: distingeixen els colors (pinten la copa d’un altre de color verd i l’herba que també és verda, d’un verd diferent).
- Espai: descobreixen la perspectiva (canvien les línies de terra i dibuixen l’horitzó).
- Intensió d’explicar que les coses que estan més a prop són més grans i les més llunyanes més petites.
*Color/motivació artística: temes.
- Descobriment del pla i abandonen la línia de terra.
- Superposició: hi ha cossos opacs que tapen als altres.
- Canvien en la manera de dibuixar: no es veuen de front com estar en l’escenari, sinó que de costat, corrent, parlant, etc.
- Ja es fan a la mida com tothom o tal com és ell/a, però estan dibuixats de tal manera que el/la puguin reconèixer, és a dir, amb molts detalls (amb ell/a al centre del dibuix, amb algun de tall com ara un ninot, etc).
• És l’edat idònia per treballar en equip: fer treballs individuals que formaran part d’un treball en conjunt o començar des d’un principi en grup (construir un poble: amb la seva gent, les casetes, arbres, cotxes, etc.)

5. Etapa pseudo-naturalista (12-14 anys)
- Final de l’art com a activitat espontània, fa un treball més aviat reflexiu.
- Comença un període de raonament en el qual el nen es fa crític amb les seves produccions (en els autoretrats els hi costa enfrontar-se amb ells mateixos, estan a l’expectativa dels seus canvis físics).
- Canvis sexuals evidents, és a dir, pel que fa a l’anatomia.
- Representen el que veuen, hi ha ombres, treballen amb regles, etc.
- Pensament abstracte, poden utilitzar metàfores.
- Figura humana: elements de fer-se grans (pits, pels, les nenes dibuixen barbies i els nens fan caricatures, retrats satírics, els interessa el món del còmic, etc).
Hi ha moviments en els seus dibuixos mitjançant les articulacions.
- Colors: hi ha ombres i colors diferents.
- Temes: sentiments i emocions; temes relacionats amb els interessos de l’alumne/a.
Crítiques actuals en relació a l’ensenyament de l’educació artística fonamentat en l’espontaneïtat creadora.

- El concepte d’etapa evolutiva ha estat substituït pel concepte d’estudi evolutiu. El concepte d’estudi evolutiu té en compte tant l’edat com els tipus d’experiències acumulades.
- No hi ha una direcció lineal en els aprenentatges
- Les activitats educatives faciliten els aprenentatges i el desenvolupament artístic de l’alumne/a.

Educació-Evolució espontània

- Importància de la interpretació i valoració de les produccions artístiques dels adults en la formació dels nens.
- No es pot formar el mite del geni, el llenguatge de l’artista, “el do innat”, és a dir, no s’ha de posar algú de la classe com artista, sinó que tothom es pot educar en les arts plàstiques.