Llenguatge Plàstic

El nom de l’art a principis de s. XX

Aquí podeu trobar els apunts realitzats durant les dues classes de plàstica (teòriques). Espero que us siguin d'ajuda.

Art: allò que es veu (model acadèmic).
- La Real Acadèmia San Fernando deia el que era art i el que no (1752).
- Havia de ser una figura de 7 caps i ½ (proporció àuria), podia variar una mica.
- La representació de l’espai era a partir del punt de fuga i les línies d’horitzó.
• 1905 (Fauvisme): Es va fer la primera exposició (Saló de Tardor a París).
• 1905 (Expressionisme alemany): Va haver canvi de la concepció interna i de la interpretació.
•1907 (Cubisme): Importància de les figures geomètriques
• 1917-1919 (Duchamp): Va canviar la mentalitat en quan la concepció de l’artista i l’art (l’artista és el que pensa). Va modificar les obres per tal de burlar-se i riure.
L’escola: els noms que va rebre l’educació artística ens diferents anys
• 1857-1906 ("Dibuix i treballs manuals"):
- Els coneixements d’art associats als valors d’utilitat i funcionalitat. Formació d’artesans.
- L’aprenentatge artística confiat al dibuix de còpies (es premiava el dibuix copiat).
- “Els treballs manuals” (1880). L’art impulsat com a capacitat de realització d’objectes domèstics i decoratius.

* Valors: disciplina, domini, ordre, habilitats representatives.
• 1906-1039 (“Dibuix i treballs manuals”, L’Escola Nova):
- Difusió del dibuix amb model tridimensional i inicis de dibuix lliure (expressió del nen).
- Actitud estètica.
- Importància del coneixement de l’ofici. Influència del moviment de les Arts&Crafts- William Morris (tornen al treball medieval de les catedrals – funcional i únic-).

* Valors: el món interior de l’individu i la seva relació amb la natura es converteix en font d’inspiració i reflex de la visió de la realitat.
• 1939-1970 (“Dibuix i treballs manuals”, Aprenentatge eminent útil; Fi de la Guerra Civil Espanyola, guanya Franco):
- Suspensió de la coeducació. Estricte separació entre rols i sexes.
- Nou ordre social d’acord amb les idees del règim franquista.
- Còpies de làmines (retorn).
- Dibuix geomètric.
- Treballs manuals (es continua fent): a partir de passos que havien de seguir.
• 1970-1990 (“Expressió plàstica”):

L’art com a manifestació espontània. Repercussions a Espanya a partir de 1970.

- Importància del potencial humanitzador de l’art.
• Víctor Lowenfeld, 1947, diu:
• L’art com a auto expressió
•Espontaneïtat creativa
• Educació en llibertat

*Va començar a classificar i analitzar els dibuixos infantils: reflexió en l’expressió del nen.

Expressió : influència de V. Lowenfeld
Plàstica: no únicament s’ensenya dibuix. Els nens també aprendran pintura i volum (pedagogs francesos).

- Importància del material de rebuig (influència del món de l’art, els “objectes trobats”/Marcel Duchamp i altres.
- Importància de l’experimentació amb tècniques i materials (herència de l’escola de disseny Bauhaus).
• 1990-? (“Educació visual i plàstica”):
- L’art s’entén com a llenguatge visual ( Influències: Arheim, Dondis, Muhari, etc.):

• Importància de la lectura de la imatge (seria com un text) .
• Importància de l’art com a comunicació.
- Importància del procés d’aprenentatge (psicològic constructiva: Bruner).
“ No tot depèn de l’edat, també és de l’entorn”

*Valors a les aportacions o la cultura en el desenvolupament del individu. Importància de l’entorn.

Educació: versos abús del dibuix espontani
Visual:s’inclouen totes les imatges: TV, cinema, etc, arquitectura, publicitat, etc.
Plàstica: dibuix, pintura i volum (art clàssic).
Aspectes de l’aprenentatge artístic
Eisnen, Elliot:
- Aspecte productiu: desenvolupa les capacitats necessàries per crear formes artístiques.
- Aspecte crític: desenvolupa les capacitats per a la percepció.
- Aspecte cultural: desenvolupa la capacitat de comprendre l’art com fet cultural.
Bibliofrafia: “ Educació y cultura Visual” . Barcelona: Octaedro 2002 (pàg. 55-79)


“L’art comença quan els sentits tenen el primer contacte amb l’entorn i el nen reacciona davant les experiències sensorials” (Viktor Lowenfeld i Lombert Brittain).
Etapa de grafisme infantil (Viktor Lowenfeld i Lombert Brittain):
1. Etapa de gargot (2-4 anys)
• Gargot descontrolat (2-2.1/2 anys):
- Línies descontrolades
- Colors: dibuixen “espirals”
• Gargot controlat (2.1/2- 3.1/2):
- El nen desconeix el control visual sobre els traçats que realitzen.
- Pot tancar línies aconseguint formes rodones.
- Les línies seran cada cop més llargues i, a vegades, tractarà d’utilitzar diferents colors.
- Són capaços de dibuixar conceptes com ara el soroll, el fred, etc.
• Gargot amb nom (3.1/2-4 anys)
- Comencen a dibuixar conceptes com ara la pluja, però també el tren en forma de rodones (per exemple).

2. Etapa pre-esquemàtica (4-7 anys)
- Dibuixos de mans que surten del cap: apliquen el seu coneixement del cos.
- Representen humans, cases i arbres.
- Saben les parts del cos i situar-les, però a l’hora de dibuixar-les no dibuixen totes les parts. Ells agafen el que és essencial, el cap i el cos.
- Tenen creació conscient de la forma.
- Flexibilitat del nen: freqüents canvis en els conceptes:
- Figura humana: cap-gros
- Colors: no relacionen l’objecte amb els colors (arbre amb la copa vermella).
- Espai: no fan línies de terra (espai egocèntric), són dibuixos flotants. Ell és el centre del seu món.

3. Etapa esquemàtica (7-9 anys)
- Diem esquema al concepte al qual el nen arriba respecte d’un objecte. Després de molta experimentació el nen arriba a formar-se un concepte definit de l’home i del seu ambient.
- Hi ha exageracions amb els dibuixos com ara una ferida ( per tal d’explicar-ho), és a dir, fa els dibuixos segons les seves emocions (mare més gran, pare més petit, ...).
- Espai: fa línies de terra, és a dir, ordena l’espai. L’important és el públic. També dibuixa la línia del cel. Dibuixen amb raig X (a una casa es veuen els mobles, el bany, la cuina, l’habitació, etc.).
- Color: ja relaciona objecte i color.
- Dibuix a partir d’ Abatiment: per poder situar-ho tot bé s’hauria de plegar; exemple: carretera amb els arbres als costats o un estadi de futbol.
- Entre el cel i el terra no pinten, ja que representa l’aire i l’aire no té color.
- Fan pla-elevació: barregen dos punts de vista diferents (nen nedant i mestres al voltant)
*Motivació artística: nosaltres, acció i lloc.
4. Etapa de la colla (9-12 anys)
- El nen descobreix que és un membre més de la societat.
- S’adonen que tenen una independència social.
- Hi ha grups diferenciats de nens i nenes.
- Es comencen a pensar en termes socials, es tenen en compte les opinions dels altres.
- Figura humana: abans eren esquematitzades, ara comencen a dibuixar el cos com un tot (una mà dibuixat amb el 5 dits), també dibuixen molts detalls (cada persona té les seves característiques)
- Color: distingeixen els colors (pinten la copa d’un altre de color verd i l’herba que també és verda, d’un verd diferent).
- Espai: descobreixen la perspectiva (canvien les línies de terra i dibuixen l’horitzó).
- Intensió d’explicar que les coses que estan més a prop són més grans i les més llunyanes més petites.
*Color/motivació artística: temes.
- Descobriment del pla i abandonen la línia de terra.
- Superposició: hi ha cossos opacs que tapen als altres.
- Canvien en la manera de dibuixar: no es veuen de front com estar en l’escenari, sinó que de costat, corrent, parlant, etc.
- Ja es fan a la mida com tothom o tal com és ell/a, però estan dibuixats de tal manera que el/la puguin reconèixer, és a dir, amb molts detalls (amb ell/a al centre del dibuix, amb algun de tall com ara un ninot, etc).
• És l’edat idònia per treballar en equip: fer treballs individuals que formaran part d’un treball en conjunt o començar des d’un principi en grup (construir un poble: amb la seva gent, les casetes, arbres, cotxes, etc.)

5. Etapa pseudo-naturalista (12-14 anys)
- Final de l’art com a activitat espontània, fa un treball més aviat reflexiu.
- Comença un període de raonament en el qual el nen es fa crític amb les seves produccions (en els autoretrats els hi costa enfrontar-se amb ells mateixos, estan a l’expectativa dels seus canvis físics).
- Canvis sexuals evidents, és a dir, pel que fa a l’anatomia.
- Representen el que veuen, hi ha ombres, treballen amb regles, etc.
- Pensament abstracte, poden utilitzar metàfores.
- Figura humana: elements de fer-se grans (pits, pels, les nenes dibuixen barbies i els nens fan caricatures, retrats satírics, els interessa el món del còmic, etc).
Hi ha moviments en els seus dibuixos mitjançant les articulacions.
- Colors: hi ha ombres i colors diferents.
- Temes: sentiments i emocions; temes relacionats amb els interessos de l’alumne/a.
Crítiques actuals en relació a l’ensenyament de l’educació artística fonamentat en l’espontaneïtat creadora.

- El concepte d’etapa evolutiva ha estat substituït pel concepte d’estudi evolutiu. El concepte d’estudi evolutiu té en compte tant l’edat com els tipus d’experiències acumulades.
- No hi ha una direcció lineal en els aprenentatges
- Les activitats educatives faciliten els aprenentatges i el desenvolupament artístic de l’alumne/a.

Educació-Evolució espontània

- Importància de la interpretació i valoració de les produccions artístiques dels adults en la formació dels nens.
- No es pot formar el mite del geni, el llenguatge de l’artista, “el do innat”, és a dir, no s’ha de posar algú de la classe com artista, sinó que tothom es pot educar en les arts plàstiques.