Navegadors i cercadors

FIREFOX

Serveix com a navegador.
- S'edifiquen menys virus.
- Pots obrir diverses pestanyes.
- Si vols el pots pagar
- Es fa en una comunitat de gent, no val diners (pot ser gratuït o no, en principi es lliure).

Com a eines molt útils d'aquest navegador tindríem:

- Diccionaris (eines -> complements -> Diccionari català)


- RSS (eines -> complements -> Canals, notícies i blogs)


- FoxTab (eines -> complements -> FoxTab; serveix per veure totes les pestanyes que tenim obertes en una mateixa pantalla)

GOOGLE

És un cercador que indexa tot el que troba dins el World Wide Web. Google de per sí no emmagatzema pàgines web sinó que ens redirecciona a pàgines web que contenen els paràmetres que busco.

Alguns consells útils per aprofitar al màxim les opcions d'aquest cercador són:

- Triar bé l'idioma -> Potser de vegades trobarem més informació en anglès que en català o en castellà.


- Afegir paraules que complementin la nostra cerca.


- Utilitzar les cometes ("....") si m'interessa que el cercador em busqui aquell conjunt de paraules de forma literal.


- Fer servir l'apartat d'Opcions per afinar la cerca. Exm: seleccionar el tamany, el tipus o el color en el cas que estigui buscant imatges.


- Utilitzar l'apartat de Cerca avançada per posar més restriccions a la meva cerca i guanyar temps.


- Fer ús del traductor de Google, que no només serveix per traduir un fragment de text sinó que a més ens permet traduir webs senceres (Eines -> selecciono el català, p.e. -> l'arrossego fins a la barra de l'explorador del Firefox). A partir d'aquest moment, només haig de clicar en aquesta opció per traduir la pàgina que estigui visitant en aquell moment al català.

Cas pràctic: Per on començaríem a buscar revistes educatives?

Algunes possibilitats serien XTEC, gencat, la web del Ministeri d'Educació o la web de la biblioteca de Blanquerna.

Alguns dels avantatges de buscar aquesta informació a la web de la biblioteca de Blanquerna en comptes de buscar-la directament al Google són que algú ha filtrat prèviament la informació i que en el cas que volguéssim consultar la revista original probablement la trobem a la biblioteca. És a dir, que estaríem trobant informació de qualitat, que es tracta d'un criteri de selecció molt important juntament amb la fiabilitat i l'adequació.



Un tema bàsic quan es busquen continguts al World Wide Web és el tema dels DRETS D'AUTOR. Si cerquem, p.e., imatges al Google, és probable que aquestes tinguin drets d'autor. No obstant, la sensació d'"estar robant" és menor quan la informació es troba en format digital perquè:

És un delicte que solem fer en la intimitat.


La informació és més fàcil de copiar (de fet, no existeix diferència entre còpia i original).


Hi ha diverses opcions per tal de respectar l'autoria dels continguts:

a) Citar l'autor.

b) Cercar la informació en una web especialitzada o en una web sobre fotografia (p.e.) i pagar per obtenir aquesta informació.

c) Si el text que es vol citar és curt, fer-ho entre cometes ("...") o treballar-ne la informació si és extens.

d) Enganxar directament el link a través d'un hipervincle (ja sigui hipertext o hipermèdia).

Una altra eina molt útil dels cercadors són els apartats d'Historial i Preferits. L'Historial emmagatzema les darrers pàgines que hem visitat; l'apartat de Preferits les que nosaltres hem volgut guardar. El problema és que tota aquesta informació queda registrada a l'ordinador que estem fent servir en aquell moment. Si volem tenir aquesta informació sempre disponible tenim diverses solucions:

Afegir-les a l'iGoogle.


Desar-les al nostre bloc personal